El futur d'Europa

Aquests dies fèrtils, plens de bons auguris i de pronòstics menys favorables que pretenen equilibrar la balança, no manquen aquells que tenen com a objectiu la Unió Europea. Des del 1973, un dels principals instruments per a mesurar les condicions atmosfèriques del projecte comú és sens dubte l’Eurobaròmetre. Publicat dues vegades a l’any, això és, cada primavera i cada tardor, amb certa freqüència s’acompanya d’enquestes temàtiques com la publicada aquest desembre sota el títol ‘El futur d’Europa’. L’estudi és el resultat de 27.768 entrevistes realitzades a tota la UE, entre el 24 de setembre i el 3 d’octubre, i que conviden a interpretar quina és la percepció que te la ciutadania del interès, la identitat i la viabilitat de la UE.

Si mirem els resultats i els considerem en el marc de la diversitat que és característica d’un projecte on hi participen 28 estats, les conclusions son meridianament clares. La ciutadania d’aquesta amalgama social i política coincideix, en un 45%, en que el primer repte per a Europea és avui l’atur, seguit de les desigualtats socials i de les qüestions relatives a la migració (ambdós 36%). En aquest punt convé remarcar les diferències existents entre diferents països europeus, prioritzant els més rics com Suècia, Alemanya, Bèlgica o Dinamarca les desigualtats socials, els del Sud, com Portugal, Espanya i Grècia l’atur, i situant en primer lloc els països de les ampliacions a l’Est, la migració.

Els valors que millor representa Europa segons la seva ciutadania, son la pau i la llibertat d’opinió (57%) i la solidaritat i la igualtat (55%). Un 82% dels europeus pensa que les llibertats de l’economia han de ser compensades amb un nivell elevat de protecció social, i que el que més ajudaria a Europa seria un nivell comparable d’estàndards de vida (53%), i d’educació (35%). Son majoria els que creuen que en el seu propi país no tenen la possibilitat de tenir èxit en la vida, i també hi ha una certa coincidència en la idea que les filles i fills ho tindran més difícil per poder viure que els seus pares. En termes democràtics, un 54% no creu que els seus interessos siguin tinguts en compte, arribant aquesta xifra, en el nostre cas, al 76%.

Per fer front als reptes globals, un 46% reclama més igualtat social i solidaritat, i un 31% més protecció del medi ambient. Les àrees en les que es pensa que hauria d’haver-hi més presa de decisió a nivell europeu son les lluites contra el terrorisme (80%), la promoció de la democràcia i de la pau (80%), la protecció del medi ambient (77%), la igualtat de gènere (73%), la migració (71%), l’àmbit energètic (69%) i l’estímul a la inversió i a la creació d’ocupació (68%). La percepció i la visió que els europeus tenen del projecte comú és per tant clarament contrària a la visió neoliberal d’Europa com mercat, i entra plenament en reclamar que Europa sigui un espai de llibertats, de garanties i de drets.

Faria bé la Comissió Europea en prendre nota dels resultats d’aquest Eurobaròmetre especial i estudiar, amb propòsit d’esmena, la plataforma presentada, ara fa tres mesos, per la Confederació Europea de Sindicats sota el mateix títol ‘El futur d’Europa’. En ella hi trobarà una proposta de futur que es correspon de manera molt directa amb el sentir de la ciutadania tal i com s’expressa en aquesta darrera enquesta. La CES reclama que es restableixi la funció del mercat intern com a fonament per a desenvolupar més cooperació,solidaritat i justícia social i que la cohesió, mitjançant la integració justa i la convergència a l’alça, torni a ser activada com a mecanisme central de la construcció europea

La crisi de confiança en el projecte comú que han introduït la governança econòmica i els receptes de l’austeritat, no han fet sinó alimentar mitjançant la por, la incertesa i la ràbia, l’auge d’una extrema dreta disposada a ocupar amb la seva retòrica el buit que ha deixat rere seu, l’abandonament del model social europeu. En relació a l’Europa real, i tot i la correcció política que inspira el baròmetre europeu, no queda dubte que avui les polítiques de la Comissió i dels lobbies que tracten d’influenciar-la, deixen freda a la ciutadania. El pronòstic per a la Unió Europea és per tant el d’una llarga glaciació sinó torna a arrelar la voluntat de recuperar el pols democràtic i social que donà força i interès al projecte comú. Amb el fred que envaeix les glaçades estepes centreeuropees no caldrà esperar gaire l’aparició ferotge i famolenca de les primeres bandades de llops.