Ulisses

Si la vida és una odissea, no es pot considerar sinó com afortunat aquell/la que hagi pogut fer el trajecte, o com a mínim una part, a les ordres d’Ulisses. En el meu cas l’heroi d’Itaca se m’aparegué en forma d’un portuguès compacte, rondinaire i benèvol. El vaixell, varat al port de la Confederació Europea de Sindicats, no era altre que el del departament d’educació del Institut Sindical (ETUI), i el viatge no durà molt més d’un any, al llarg del qual vaig tenir la sort de poder albirar els fonaments i l’esperit de la formació sindical europea, de la ma del seu director, Ulisses Garrido. Ara Ulisses se’ns jubila i ens deixa una mica més orfes a tots/es aquells/es que hem pogut trobar en ell un amic i un referent.

Per qui ve de la comunicació i està acostumat a moure’s en el curt termini, en el missatge i la reflexió succinta, tan pròpies del periodisme, la formació sindical és molt més que no pas un univers paral•lel. En ell els temps i els matisos son diferents, s’articulen en una altra cadència els objectius i intencions, però sobre tot adquireixen llum pròpia aquells i aquelles en qui s’opera i es realitza el procés formatiu. No es tracta de receptors, ni d’audiències, sinó de persones amb capacitats, habilitats i competències, a les que es convida a entendre els seus equilibris, a ampliar els seus horitzons, i a reconstruir i ajustar el mapa intern que els serveixi d’orientació i que s’enriqueix i profunditza a mesura que es desenvolupa la seva consciència crítica.

La formació és probablement l’activitat humana que més propera és a la màgia, i en el cas de la formació activa, on l’autèntic protagonista és el procés, que no el contingut, aquesta màgia desplega una força immensa. Qui l’experimenta, viu una addicció que és semblant a la que exerceix en nosaltres el viatge i l’aventura. En certa mesura, la formació és el viatge que realitzem dins de nosaltres, i és també una odissea en la que enfrontem els nostres particulars ciclops i cants de sirena, per a esdevenir els Ulisses de la nostra pròpia història. La formació és l’exercici de la generositat, i l’expressió més genuïna de la solidaritat, perquè formant a altres, no fem sinó formar-nos a nosaltres mateixos.

El gran Ulisses, compacte, rondinaire i infinitament benèvol, el trobarem a faltar en aquest altre viatge que realitzem tots els què, a Europa, estem abocats a la lluita sindical, que no és sinó una altra forma de solidaritat, generosa i genuïna. Gràcies al seu treball, ens queda una formació sindical europea en òptimes condicions, amb una estratègia pedagògica ben orientada, estructurada i inclusiva. És fruït d’una visió compartida, d’una labor d’equip que s’ha estès i ha sabut trobar la complicitat d’una gran varietat d’actors i d’escoles sindicals. Si avui podem atalaiar l’horitzó sindical amb quelcom més d’esperança, tot i els núvols, és, sens dubte, pel treball de companys/es excelsos com en Ulisses Garrido.

Els comiats sempre deixen un sabor agredolç, i, en el cas del nostre amic, un inspirat cuiner que ama el bitxo i la guindilla, també una mica picant. Avui el seu país, Portugal, és un referent per a tots els que somniem en la confluència de l’esquerra, i la seva organització, la CGTP-In, un altre petit gegant que sovint ens serveix d’exemple en allò relatiu al compromís i la coherència. Se’ns jubila l’Ulisses i ens deixa el vaixell intacte i preparat per llevar l’àncora. No descansarà fins arribar a bon port. És hora d’agrair la seva tenacitat i la seva infatigable entrega. Que li siguin benignes els vents i que li acompanyi la sort quan posi rumb a la seva merescuda Ítaca!