Rebaixes laborals

Les rebaixes de gener de 2018 poden suposar la guinda en el tripijoc estadístic de Fàtima Báñez. Després de l’èxtasi d’any nou, i l’anunci per part de la ministra, que el 2017 seria el millor any per l’ocupació de la sèrie històrica, la contractació per la incipient campanya comercial, això sí, precària i temporal, podria engreixar encara més les xifres i alimentar fins a la morbidesa la retòrica del suposat ‘miracle econòmic’ del PP. Llàstima que, com diu el Roto, rere els números s’amaguin persones, i que aquestes no visquin de les estadístiques, sinó dels salaris, i que necessitin, a més, de la qualitat de l’ocupació, això és, de la seguretat i de la certesa, per poder viure amb tranquil•litat, quelcom que el PP i la ministra han desbaratat.

El recent estudi de l’Institut Sindical Europeu: ‘Una recuperació amb ocupació dolenta’ (Agnieszka Piasna, 2017) en base al Índex Europeu de Qualitat de l’Ocupació, deixa al país de l’esmentat miracle en molt mala situació, per a ser precisos, en el lloc número 26 de l’Europa dels 28, tan sols per sobre de Grècia i Romania. L’índex, que pren com a referència l’Enquesta Europea sobre Condicions de Treball dels anys 2005, 2010 i 2015, mostra com el mercat laboral espanyol és, per la seva precarietat endèmica, el pitjor a nivell Europeu en relació a la seguretat al lloc de treball i un dels pitjors en la conciliació entre vida professional i personal, les condicions laborals o la formació i el desenvolupament professional.

Al llarg d’aquests 10 anys, els i les treballadores espanyoles han estat els que, juntament amb els i les gregues i romanes, més exposades s’han vist a la pobresa laboral, i de les poques què, això sí, mèrit exclusiu del PP, han vist empitjorar amb els belgues, eslovens i britànics, la qualitat de la seva ocupació, fins i tot a partir de l’any 2010. Aquestes son les dades que no interessen al PP, com tampoc interessa parlar de la pobresa infantil i juvenil, de la lletania de l’emancipació, en la que som líders, o del incipient empobriment dels pensionistes. Si aquests fins ara s’havien pogut salvar, aportant estabilitat a la davallada social de la crisi, sembla que conformen, pel govern Rajoy, el següent objectiu ‘d’empobriment selectiu’.

Un dels elements més interessants de l’estudi de la investigadora polonesa Agnieszka Piasna és que rebat amb criteri científic el mantra que ha fet seu la dreta europea, i que amb tanta vehemència ha interioritzat el Partit Popular. Així, en un intent xaró d’enfrontar a treballadors amb drets amb altres de precaris, i sense altre interès que el de sembrar discòrdia amb tal d’harmonitzar a la baixa, s’ha volgut donar per fet que a menys protecció de l’ocupació, salaris més baixos i més flexibilitat, més oportunitats per poder-se incorporporar al mercat laboral per a tots aquells/es que s’han quedat marginats/des. Una argúcia retòrica de gran ximplesa i un despropòsit encara més gros si ens atenem a la realitat.

Com demostra l’estudi de l’Institut Sindical, la quantitat i la qualitat de l’ocupació no s’exclouen mútuament, sinó que es complementen. A més qualitat, més taxa d’ocupació, i a més desocupació, menys qualitat de l’ocupació. Així la ministra hauria d’assumir què el problema no rau en al quantitat, sinó en la qualitat, i que d’aquesta depèn no tan sols el benestar de la ciutadania, sinó també el vigor i la sostenibilitat del model social i econòmic. Però la cosa va més enllà. Per la ‘quantitat d’ocupació’ esdevé clau fins i tot la ‘qualitat de la desocupació’ i aquí se li ha de recordar al PP, que, al preu d’estalviar-se 800 milions d’Euros anuals, avui son cada vegada menys les persones registrades a l’atur (3.412.881 a finals d’any), que cobren alguna prestació (57,9 respecte al 78,4% el 2010), i que aquells/es que en reben, en reben en quantitat molt inferior (15%) a allò del que disposaven abans del ‘miracle’ de Fàtima i del PP.