diumenge, 4 de març del 2018

Igualtat efectiva

El recent informe “La qualitat del sistema jurídic com clau del creixement econòmic i del progrés social”, presentada pel Cercle d’Empresaris, pretén ser un avís per a navegants, especialment per aquells i aquelles que solquen les procel•loses aigües del dret. Denuncia a aquelles i aquells jutges que no respecten l’esperit i la lletra de les reformes, en clara referència a les laborals, i estigmatitza com ‘ideològic’ el zel a l’hora de vetllar per la coherència jurídica de la sentència. ‘L’activisme judicial’, manipulador i díscol, així els empresaris, esmenaria la plana al legislador, vulnerant així, de manera injustificable, la separació de poders.

El missatge resulta agosarat i provocador, quan qui apel•la a la neutralitat, és qui s’ha constituït en jutge i part, i, si ho mirem amb prou rigor, precisament aquella part que defensa i promulga que les llei s’han d’adaptar a l’economia, amb la laxitud i flexibilitat que li son tan consubstancials a l’actual hegemonia del capital, però no als valors i drets que son el fonament del ‘sentit de la justícia’ que esdevé essencial per a la cohesió en una societat. Resulta descoratjador i irresponsable que aquesta nova ofensiva coincideixi amb una forta crisi institucional, social i política, i no fa sinó confirmar fins a quin punt, per alguns, és vital que s’estengui la resignació.

Perquè això és el que queda quan no hi ha tutela ni ancoratge, quan no existeix garantia ni fonament, quan entrem al regne dels relativismes jurídics, que és el dels interessos creats, aquells que es beneficien de la indolència, d’aquell ‘és el que hi ha’, que es pronuncia poc abans de baixar el cap, i cedir el pas a qui no ostenta més poder que el de la força major. Així resulta esclaridor que el dret que centra avui l’atenció del capital, de manera gairebé obsessiva, no sigui altre que el dret a la vaga. Perquè és el que es pronuncia de manera més clara contra la fatalitat. Perquè és el que converteix la consciència crítica i el sentit de la justícia en principi i motor del progrés social.

L’informe del Cercle d’Empresaris resulta així enervant des del seu mateix títol, al fer coincidir ‘justícia’, ‘creixement econòmic’ i ‘progrés social’. Precisament quan el creixement i la recuperació es consoliden als balanços de les empreses, però no arriba ni es distribueix a la societat, és quan la justícia necessita alguna cosa més, perquè no és capaç de garantir els drets més bàsics, com el de tenir un treball, una pensió o un habitatge digne, o, el més fonamental de tots, el dret a la igualtat. Consagrat a l’Article 14 de la Constitució, és potser el dret més obvi, però sens dubte és també el més obviat pel relat que fa el capital.

Els i les espanyoles no són tan sols iguals davant la llei, sinó que els poder públics han de promoure les condiciones perquè ho siguin (Art. 9.2). Però, ans al contrari, el que realment creix a nivell econòmic son les desigualtats, i, juntament amb elles, les discriminacions; entre rics i pobres, entre grans i petits, entre dones i homes. Quelcom li manca a la justícia, quan la bretxa salarial arriba al 24% i augmenta, mes a mes, la que separa el treball del capital. La igualtat, de condicions i d’oportunitats, a la nostra vida personal, al nostre treball, és la paret mestra sobre la que es sosté l’arquitectura de qualsevol projecte social. Per ella convé militar i mobilitzar-se.

Fa poc més de cent anys Rosa Luxemburg advocava per un món ”on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”. Per la igualtat, com fonament de la diversitat i de la llibertat, com fonament de tota emancipació, ens plantem aquest 8 de març. Perquè la igualtat és eficient, sempre i quan la fem efectiva.